Sorry, you need to enable JavaScript to visit this website.

"Una alimentació variada i rica en fibra vegetal cuida la microbiota, que alhora protegeix la nostra salut"

17/11/2026 - 09:39

“Microbiota: quina és la seva importància i com la podem cuidar”, a càrrec de la Dra. Clàudia Aràjol, gastroenteròloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge i vinculada al Banc de Microbiota de Catalunya.

Dra. Clàudia Aràjol

Per a les persones que no van poder assistir a la seva recent conferència a l’Ateneu Barcelonès, com explicaria de forma breu què és la microbiota intestinal i quines funcions essencials té en el nostre organisme? Què caracteritza una microbiota saludable?

La microbiota intestinal és el conjunt de milions de microorganismes que viuen de manera natural al nostre tracte digestiu, principalment al còlon, i que participen en múltiples funcions beneficioses per a l’ésser humà. La microbiota participa en funcions de digestió, fermentant productes no digeribles de la dieta, i també participa en la síntesi de vitamines, el subministrament de nutrients i energia i el desenvolupament del sistema immunitari.

Una microbiota saludable es caracteritza per ser rica, diversa i resilient, amb capacitat de retornar a l’estat previ després d’una pertorbació com seria un episodi de diarrea aguda o la presa d’antibiòtics. També es distingeix per la presència d’espècies associades a funcions fisiològiques beneficioses. Cal destacar que la microbiota pot ser molt diferent entre persones sanes, motiu pel qual encara no es coneix amb precisió absoluta un patró universal o patró d'or de normalitat.

La influència de la microbiota va més enllà de la digestió i s’ha relacionat amb òrgans com el cervell o el cor. Què sabem d’aquestes connexions i quina relació tenen amb la nostra salut? Quins factors condicionen la composició de la microbiota al llarg de la vida i fins a quin punt podem modificar-la a través dels nostres hàbits quotidians?

Sovint pensem en el nostre organisme com un conjunt d’òrgans independents, però la realitat és ben diferent: el cos funciona com una unitat interconnectada. Prova d’això és la relació directa que la microbiota manté amb el cervell i el cor, a través dels anomenats eix intestí-cervell i eix intestí-cor. Quan la microbiota està en equilibri, aquestes connexions permeten exercir funcions neuroprotectores i mantenir una bona salut cardiovascular. Per contra, si la microbiota intestinal es troba alterada, s’activen mecanismes inflamatoris que poden afavorir el desenvolupament de malalties i desequilibris en altres òrgans vitals, com seria la síndrome de l’intestí irritable o les malalties neurodegeneratives.

La composició de la microbiota es veu influenciada per múltiples factors al llarg de la vida, des del tipus de part (vaginal o cesària) i de lactància (materna o fórmula) fins a l’ús de fàrmacs (especialment antibiòtics i polifarmàcia en la gent gran), l’estil de vida, l’entorn i l’edat. Entre tots ells, la dieta és el factor modificable més important per cuidar-la. Per mantenir una microbiota intestinal sana, cal prioritzar una alimentació variada i rica en fibra vegetal, evitant al màxim els productes ultraprocessats.

Quin paper té l’alimentació en la salut intestinal i per què són tan importants la fibra i la diversitat d’aliments d’origen vegetal? El Dr. Estruch ens va parlar de la dieta mediterrània a la primera conferència del cicle “Vivim com mengem”. Quins aliments que formen part d’aquests dieta ens recomana prioritzar i com els podem incorporar fàcilment al nostre dia a dia?

Quan consumim fibra vegetal o polifenols, estem alimentant directament els bacteris beneficiosos del còlon. Ells fermenten aquests substrats i sintetitzen molècules protectores com el butirat, que manté la paret intestinal ben segellada (evitant la permeabilitat i l'entrada de toxines) i regula la inflamació. La diversitat és clau perquè cada planta aporta un tipus de fibra diferent que nodreix colònies bacterianes diverses.

Quant als aliments a prioritzar per cuidar la microbiota, tenim les fibres solubles i carbohidrats complexos, com ara llegums, civada, cereals integrals i tubercles amb midó resistent (patates o moniatos). A més, hi ha els prebiòtics –com l’all, la ceba, el porro, els espàrrecs, la carxofa i els plàtans– i els polifenols i greixos saludables, que són l’oli d'oliva verge extra, el cafè, el te verd, els nabius, les nous i el cacau pur. Per últim, són importants els fermentats, com el iogurt natural sense sucre i el quefir.

Més enllà de l’alimentació, com influeixen hàbits com l’activitat física, el descans, la hidratació i la gestió de l’estrès en la salut de la microbiota? I quin paper hi tenen els probiòtics i els aliments fermentats, com el quefir o el kimchi? En quins casos poden ser beneficiosos?

L'activitat física, un bon descans, una correcta hidratació i la gestió de l'estrès contribueixen positivament a mantenir la integritat de la barrera mucosa i un entorn homeostàtic favorable per a l'ecosistema intestinal.

Els probiòtics no serveixen en general per a persones sanes, però sí que tenen una utilitat clínica demostrada en casos concrets com la prevenció de la diarrea associada a antibiòtics o l’escurçament de la gastroenteritis aguda infantil. I els aliments fermentats, com el quefir o el iogurt, aporten bacteris vius i àcids orgànics que acidifiquen el medi colònic, creant un ambient desfavorable per als bacteris patògens. A més a més, interaccionen amb la mucosa intestinal entrenant el sistema immunitari per aconseguir una resposta defensiva més equilibrada.

Per últim, si haguéssim de començar avui mateix a cuidar la nostra microbiota, quins serien els tres consells pràctics més importants que ens donaria?

En primer lloc, prioritzar la diversitat vegetal: omplir el plat de plantes intentant sumar més de 25-30 varietats vegetals diferents a la setmana (combinant fruites, verdures, llegums, cereals integrals, llavors i espècies) per alimentar una gran varietat de bacteris protectors. En segon lloc, consumir diàriament aliments fermentats i rics en polifenols: integrar productes tradicionals com el quefir o el iogurt natural sense sucre, així com oli d'oliva verge extra i cafè, que actuen com a potents moduladors positius de la microbiota i de la salut cardiovascular. I, per últim, evitar els ultraprocessats i protegir la barrera intestinal: reduir al mínim els productes industrials rics en sucres i greixos de baixa qualitat, i fer un ús racional dels fàrmacs (evitant l'automedicació innecessària amb antibiòtics o suplements comercials no contrastats).

Dra. Clàudia Aràjol fent una conferència a l'Ateneu Barcelonès