"Per evitar l'aparició de virus com la verola del mico és responsabilitat nostra tenir cura del planeta"

26/10/2022

Monkeypox, què cal saber?, a càrrec de membres de la Comissió d'Infeccions de l'Hospital de Barcelona. Dra. Yolanda Meije, Dr. Jaume Llaberia, Dra. Ana Ayestarán, Sra. Montse Vaqué, Sra. Leo Invernón.

Vacuna de la verola del mico

La Comissió d'Infeccions de l'Hospital de Barcelona participa en el programa docent amb una interessant sessió sobre la verola del mico, l'aparició i propagació de la qual ha estat protagonista en l'actualitat recent. Medicina interna, farmàcia i infermeria treballen conjuntament per atendre els casos de varola del mico detectats al centre i responen algunes preguntes per aportar llum sobre els dubtes més freqüents.

La verola del mico coincideix amb el final d’una pandèmia d’efectes globals i adquireix visibilitat en plena retirada de les mesures de protecció. Davant d’una població sensibilitzada amb aquestes situacions, podem explicar breument en què consisteix aquest “nou” virus, origen, símptomes i tractaments?

La verola del mico (en anglès Monkeypox) és una malaltia zoonòtica, és a dir transmesa per animals i de causa viral. Es diu així perquè va ser descoberta el 1958, quan van tenir lloc brots d'una malaltia similar a la verola en colònies de micos usats en investigació. El primer cas humà va ser el 1970 en un llogaret de República Democràtica del Congo. L'infectat va ser un nen de 9 mesos no vacunat i que havia menjat carn de simi.

Fins ara els brots de la infecció s'havien concentrat a l'Àfrica central i occidental i eren importats des d'allà. No obstant això, des del maig del 2022 i després de diversos casos identificats al Regne Unit, nombrosos països han comunicat casos confirmats i cadenes de transmissió sense vincles amb països endèmics.

El quadre clínic sol començar amb un quadre prodròmic: febre, cefalea, dolor lumbar, miàlgies, artràlgies, astènia o limfadenopaties i, als 1 i 5 dies de l'aparició de la febre, es desenvolupa una erupció. L'erupció sol començar a la cara i després estendre's a les extremitats i altres parts del cos. Pot afectar palmells i plantes. En la transmissió sexual les lesions se solen localitzar en zona genital, perianal i perioral.

La verola del mico representa una amenaça global com la COVID-19? De quins mecanismes disposem per protegir-nos-en? Quines recomanacions estableix l’OMS? Quin grau d’eficàcia té la vacuna? Disposem d’antivirals i tests efectius?

L'amenaça avui no és tan greu com la COVID-19 i la millor protecció ve del coneixement de la transmissió de la infecció: el virus ingressa a través de les mucoses (ulls, nas, boca i mucosa genital), la via respiratòria o la pell lesionada. Actualment, la transmissió s'està veient sobretot en el contacte físic estret i directe amb les lesions de la pell o els fluids corporals de la persona infectada, especialment en el context del contacte físic continuat i prolongat. D'altra banda, també hi ha la prevenció mitjançant la vacunació en pacients de risc. A nivell diagnòstic, hi ha tècniques efectives realitzades sobre les mostres de les lesions. Per últim, el tractament és sobretot simptomàtic i, per als casos greus, també hi ha disponibles tractaments antivirals.

L’associació amb un perfil sociodemogràfic determinat o amb contactes directes de risc és real? Si és així, la resta de la població no es contagiaria?

Com que la forma d'adquisició més freqüent és per via cutània i sobretot a nivell de mucoses, les pràctiques sexuals d'alt risc de malaltia de transmissió sexual han estat una forma identificada freqüentment de transmissió, però no l'única.

De quins serveis disposen l’Hospital de Barcelona i Assistència Sanitària per atendre possibles casos de verola del mico?

La majoria dels pacients han estat valorats al Servei d'Urgències de l'Hospital de Barcelona. El centre, a més, compta amb una consulta especialitzada d'infeccions de transmissió sexual (CLIGUR) que pot valorar i fer el seguiment dels casos quan la seva adquisició ha estat via sexual.

En relativament pocs anys, el descobriment i la propagació de diversos virus han estat notícia per la greu amenaça per a la salut de les persones que suposen. Hi ha ara més risc que fa un segle o és una qüestió relacionada amb la capacitat de la ciència de detectar-los i estudiar-los? Quin serà el proper?

Se suposa que hi ha més d'un milió de virus desconeguts que podrien fer el salt a l'espècie humana. El trasllat d'animals des del medi habitual, la globalització, la desforestació, els canvis en l'ús del sòl, l'extracció de recursos naturals i el canvi climàtic són les causes principals darrere d'aquest problema. Quin serà el proper virus, no ho sabem, però sí que sabem que és responsabilitat de l'ésser humà tenir cura del planeta on viu.