"L'alletament matern és l'alimentació òptima per al nadó i n'obtindrem beneficis independentment de la durada"

28/06/2022

Hospital de Barcelona i lactància materna, a càrrec d'Èlia Santiveri, Lola Mosquera i Maria Cuchí.

Grupo de Lactancia Materna del Hospital de Barcelona

Les infermeres pediàtriques que forman el Grup de Lactància materna de l'Hospital de Barcelona van oferir el març una interessant sessió en el marc del programa docent. Èlia Santiveri, Lola Mosquera i Maria Cuchí responen a continuació algunes de les preguntes més freqüents al voltant de l'alletament matern i els seus pros i contres.

Els avantatges de la llet materna per al nadó són a bastament coneguts, però encara hi ha qui els posa en dubte o critica. Els podrien resumir breument?

La lactància materna és l'aliment òptim a nivell nutricional per el nadó durant els primers sis mesos de vida i proporciona múltiples beneficis, tant per la mare i el nadó com per la societat. D’entrada, per a la mare facilita la involució uterina perquè es recuperi abans del part, permet recuperar la figura en menys temps i tornar al pes previ a l'embaràs, redueix entre d'altres la incidència de càncer de pit i d'ovaris, la hipertensió, diabetis i la depressió postpart, i millora la salut cardiovascular. I, evidentment, enforteix el vincle entre mare i fill. Precisament, per al nadó la llet materna fa que disminueixin les malalties infeccioses gastrointestinals, respiratòries, urinàries i otitis, és un factor protector de la mort sobtada, retalla la incidència de l'asma, al·lèrgies i l'obesitat infantil, fa que digereixi millor que amb la lactància de fórmula i, en els prematurs, disminueix la incidència de l'enterocolitis necrotitzant i millora el desenvolupament cerebral. Tots aquests avantatges suposen un cost zero per les famílies. Ja pensant en el conjunt de la societat, també s'obtenen beneficis en termes de menor contaminació (menys residus de producció i envasos) i, alhora, decreix l'absentisme dels progenitors, ja que els nadons es posen menys malalts. Més enllà d’exemples concrets, que són molts, és important entendre que aquesta és l'alimentació òptima pel nostre fill i que, independentment de la durada, n’obtindrem beneficis.

No ha estat fins fa uns anys que l’opinió pública i experta s’ha manifestat obertament a favor de la lactància materna, fomentant-la i donant-li evidència científica i acceptació social. Quina és la causa d’aquest canvi? És una moda o el consens és absolut?

El canvi és, principalment, que les mares cada cop estan més formades i més informades i els professionals sanitaris també. La lactància ha estat present sempre en la nostra història: som mamífers i hem alletat els nostres fills en totes les èpoques. En el passat, quan una mare no podia alletar al seu fill, ho feia una dida i aquells que no la tenien morien. No va ser fins a meitats del segle XIX quan es va començar a investigar un substitutiu de la llet materna que a finals del segle va aconseguir augmentar-ne el consum. Ja el segle XX, amb la revolució industrial, la incorporació de la dona al món laboral i la creença errònia que la llet de fórmula era superior, la lactància materna es va reduir. Actualment, la comunitat científica es torna a interessar per la lactància i es comença a fer evident la seva superioritat per alimentar els lactants i nens petits, amb l’aval d’institucions internacionals com l'OMS i UNICEF i nacionals com l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP). Tornem, doncs, a allò que s'ha fet durant tota la història de l’ésser humà: oferir als nostres fills l'aliment universal per excel·lència, que és la llet materna. De tota manera, no podem oblidar que és la mare qui prendrà la decisió d'alletar i només ella, degudament informada, té dret a decidir com vol alimentar el seu fill. Nosaltres estem al seu costat per assessorar-la, acompanyar-la i respectar la decisió escollida.

Totes les dones estan capacitades per alletar el nadó? En quins casos no és recomanable?

Totes les dones tenim la capacitat innata d'alletar, el que no tenim són les habilitats per fer-ho, ja que cal adquirir-les. És important que les mares no estiguin soles i se sentin acompanyades durant el seu període de lactància. Existeixen pocs casos en què la lactància materna està contraindicada. Un seria en cas d'infecció de VIH matern i també quan el nadó pateixi galactosèmia i si la mare és consumidora de drogues. A nivell de medicació materna cal dir que són molt pocs els medicaments incompatibles amb la lactància i en la majoria dels casos es poden substituir per altres de plenament compatibles. A elactancia.org es pot consultar si el medicament que es pren és compatible o no amb la lactància. De totes formes, sempre aconsellem que si alguna mare té algun dubte consulti un professional expert en lactància que valorarà de forma individual cada situació.

A grans trets, quina informació pràctica cal que tinguin en compte les mares que hagin optat per la lactància materna: Quan triga la llet a pujar? Què cal fer per tenir-ne més? Cada quant temps cal posar el nen o nena al pit? S’ha de fer una dieta especial? És indicat utilitzar tirallets?

La llet materna és un teixit viu, dinàmic i complex que garanteix l’adequada nutrició del lactant com a continuació de la nutrició intrauterina i, excepte en casos de gran desnutrició, quasi totes les mares són capaces de produir llet en quantitat i qualitat adequada per al seu nadó, adaptada a la seva edat gestacional.

Cal conèixer una mica quin és el procés per entendre millor el seu funcionament. La glàndula mamària es posa en marxa durant l'embaràs (lactogènesi I) i és possible que al tercer trimestre ja trobem mares que poden observar la sortida de gotetes de llet. Amb la sortida de la placenta (lactogènesi II) s'inicia un joc d'hormones (principalment la prolactina i l'oxitocina) que activen la producció de llet. Primer surt el calostre, que és ric en immunoglobulines; el nadó en aquests primers dies en té prou i demanarà el pit força sovint. Si es realitza una lactància exclusiva i a demanda segons els requeriments del nadó, a les 48-72 hores ja tindrem la pujada de la llet, la quantitat de la qual vindrà regulada per la demanda del nadó: a més demanda, més producció, per això és molt important respectar-ho i conèixer quins són els signes primerencs de gana. També cal respectar la durada de les preses deixant que sigui ell qui decideixi quan en té prou i evitar l'ús de xumets i biberons que interferiran en aquest establiment de la lactància. Un bon inici és primordial per una bona producció de llet i perquè la lactància sigui exitosa a la llarga.

Sobre si cal fer alguna dieta especial durant la lactància, només cal recomanar una dieta equilibrada i variada. Un mite que cal desterrar és que hi ha aliments que fan malbé la llet i no són recomanables durant la lactància, com la carxofa, l’espàrrec... No és cert: es pot menjar de tot i només caldria limitar excitants com la cafeïna i la teïna i l'alcohol, que no es consideren aliments. És recomanable el llibre Mamá come sano, del dietista i nutricionista Julio Basulto.

El tirallets no és imprescindible durant la lactància i, si cal fer alguna extracció puntual, es pot fer de forma manual. En tot cas, caldrà valorar cada cas en particular. Per exemple, si la mare ha de tornar a la feina abans dels sis mesos i, tal com es recomana, vol mantenir una lactància exclusiva tot aquest temps, sempre es pot optar per fer una lactància diferida fent extraccions de llet materna i oferir-la de la manera que sigui més còmoda i respectuosa amb el nadó.

Cada cop més dones s’operen el pit per raons estètiques. Poden alletar els seus nadons sense problemes?

Caldria recomanar a les mares l'opció d'operar-se després de tenir fills, ja que el pit pateix canvis durant l'embaràs perquè finalitza el seu desenvolupament en aquesta etapa. Si cal fer-ho abans, hauria de ser de la forma més respectuosa possible i comentar amb el cirurgià la voluntat d'alletar en un futur. En la mamoplàstia d’augment és important que la incisió es practiqui a la part inferior, prop de la paret toràcica, mai a la zona perialveolar. En aquesta intervenció no es produeix destrucció del teixit mamari ni tampoc la interrupció dels conductes, la innervació o la vascularització del mugró, de manera que és possible dur a terme la lactància materna amb bons resultats. En la mamoplàstia de reducció hi ha més destrucció de les estructures del pit. Hi ha la necessitat de la col·locació simètrica del mugró i això obliga a la secció dels conductes i també hi ha una extirpació de part de la glàndula mamària. Aquest fet i l'afectació bàsicament de l'estructura del mugró podrien donar més problemes amb la lactància. En qualsevol cas, les mares intervingudes sí que poden alletar, amb un seguiment més proper segons les estructures afectades i el temps que fa de la intervenció.