Sorry, you need to enable JavaScript to visit this website.

"L'hospitalització domiciliària millora l’atenció especialitzada complexa i és un pas cap a l’hospital del futur"

18/04/2024 - 10:18

“Hospitalització Domiciliària, nou servei de l'Hospital de Barcelona”, a càrrec de la Dra. Nadia Stasi, responsable del PAPPA i d'HDOM de l'Hospital de Barcelona.

Dra. Nadia Stasi

Com a responsable del Programa d'Atenció al Pacient Pluripatològic (PAPPA), podria descriure breument en què consisteix aquest programa i com es complementa amb la recent creació del Servei d'Hospitalització Domiciliària (HDOM)?

El PAPPA disposa d'un equip especialitzat i consolidat de professionals que, amb més de dotze anys d'experiència, aborda i tracta, en el domicili del pacient, situacions de complexitat clínica i necessitats hospitalàries. Es tracta d'un servei amb un model organitzatiu que té possibilitat de complementar-se i adaptar-se a la gestió simultània d’HDOM.

L'hospitalització a domicili és una modalitat assistencial pròpia de l'àmbit hospitalari que sorgeix com a alternativa a l'hospitalització convencional. Els professionals d’HDOM tracten pacients mèdics i quirúrgics, amb patologies cròniques o sense, que tenen una necessitat de cures i d’intervencions de freqüència limitada en el temps, pròpia de l’atenció hospitalària. La valoració geriàtrica integral (VGI) en els pacients d'edat avançada que realitzen ingrés en HDOM evidencia múltiples beneficis com a eina de treball i en la planificació d’intervencions complexes.

Un mateix pacient pot necessitar diferents intensitats de cures i atenció, per la qual cosa diferents recursos sanitaris poden atendre’l per donar la millor resposta en qualitat i seguretat. Precisament, per aportar tota la seguretat a aquesta integració de recursos, és imprescindible que el pas o transició d’un recurs a l’altre es faci amb la millor coordinació i col·laboració entre ells. HDOM té un paper important en aquestes transicions. En grups de pacients amb alta complexitat a domicili, és possible oferir una visita amb el nostre equip PAPPA per tal de fer un seguiment en la post alta d’HDOM.

Quins són els beneficis més destacats de l’hospitalització domiciliària –sobretot respecte als serveis hospitalaris “tradicionals”–, tant per als pacients com per al sistema de salut en general?

A Catalunya, l'experiència de l’hospitalització domiciliària s'ha anat consolidant i ja són molts els centres hospitalaris que han implementat aquesta modalitat. S’ha demostrat a través de l’evidència científica, resultats positius en termes de mortalitat, reingressos, costos i satisfacció, tant per part dels nostres pacients com dels familiars. HDOM està destinat a ser un servei per millorar l’adequació de l’atenció especialitzada complexa, així com redimensionar i afavorir l’evolució de l’hospital del futur i contribuir a la sostenibilitat del sistema.

Entre els beneficis que ofereix HDOM als nostres pacients destacaria la reincorporació precoç del malalt en el seu entorn habitual i al costat de la seva família, la disminució de possibles efectes nocius de l'hospitalització prolongada, la disminució i prevenció de possibles infeccions intrahospitalàries, la disminució dels reingressos i l’optimització tant de les despeses com de l’ús dels llits hospitalaris.

Quin perfil de pacient es beneficia d’HDOM i quins són els criteris per a la seva selecció?

En funció de la malaltia, els casos susceptibles d’accedir a HDOM són patologia aguda i alta complexitat (infecciosa i no infecciosa), mèdica o quirúrgica, patologia crònica aguditzada (MPOC, insuficiència cardíaca, asma, bronquièctasi, etc.), patologia aguda o patologia infecciosa (grip, pneumònia, pielonefritis, cel·lulitis, COVID-19, etc.). patologia no infecciosa (trombosi venosa profunda, tromboembolisme pulmonar, etc.), pacients crònics o complexos i pacients d’edat avançada fràgils ingressats en hospital d’aguts, afectats per processos aguts discapacitants.

Pel que fa a la situació concreta de cada pacient, les pautes d’inclusió a HDOM són tenir criteri d’ingrés hospitalari, diagnòstic establert i existència de cuidador adequat a les necessitats de cura del pacient, si bé en pacients joves o amb un alt nivell d’autonomia aquest criteri es valora de manera individualitzada.

Podria compartir alguns dels èxits més destacats o casos d'èxit que HDOM ha aconseguit fins ara, tot i el poc temps de funcionament?

Els resultats assistencials d’una unitat d’hospitalització domiciliària estan relacionats fonamentalment amb dos factors: l’adequada selecció de pacients tributaris de ser-hi tractats i la capacitat de resolució de l’equip assistencial. Entre els èxits més rellevants de la nostra experiència a HDOM destacaria la disminució de reingressos als 30 dies pel mateix motiu, la reducció de les visites a urgències i la nul·la taxa de sèpsia per catèter, per pressió o per caigudes. També valorem com un èxit l’alta satisfacció del pacient, família i/o cuidadors manifestada a través de les nostres enquestes. I, pel que fa a les pràctiques clíniques, hem iniciat com a tècnica pionera la col·locació de vies ecoguiades (midline) als domicilis.

Amb els ulls posats en la projecció de futur, quins són els principals reptes que afronta HDOM en l'actualitat i quines estratègies o iniciatives s’estan implementant per millorar-ne la qualitat i eficiència?

Entre els reptes principals d‘HDOM ressaltaria la capacitat de resposta a les primeres 24 hores i el fet d’afavorir que pacients amb criteris d’ingrés es puguin beneficiar de l’alternativa a l’hospitalització convencional.

Com a estratègies volem potenciar la formació i la docència, ja que HDOM requereix de coneixements i habilitats específiques, el reconeixement o acreditació de la unitat i la promoció del servei i revisió de possibles candidats. Amb aquest propòsit, fem sessions matinals diàries anomenades “morning” amb responsables assistencials, una de les iniciatives de l’Hospital de Barcelona actives des del principi amb la idea que tots els professionals sanitaris implicats estiguin informats i afavoreixin la capacitat resolutiva d’HDOM.

D’altra banda, per millorar l’eficiència del servei estem avaluant, qualitativament i quantitativament, indicadors claus d’estructura, de procés, de resultats (generals, mortalitat, seguretat, satisfacció, reingrés als 30 dies...) i d’avaluació en la transfusió o administració de components sanguinis.

En un futur, esperem i volem disposar d’equipament propi i específic per al diagnòstic i terapèutic (com ara un ecògraf portàtil), disposar de l’automatització d’explotació d’informes i apostar per la telemedicina.