Avui es celebra el Dia Internacional de les Infermeres, una professió essencial per fer funcionar els centres hospitalaris i, més encara, l’atenció de la salut de les persones. Quines són les habilitats i els coneixements que ha de tenir una bona infermera per exercir la seva feina satisfactòriament? Quina importància tenen les emocions i l'empatia en la seva tasca diària?
Certament, la professió infermera és fonamental per a l’activitat dels hospitals. La infermera ha de tenir, d’entrada, els coneixements acadèmics del grau universitari, que posteriorment s’amplien al llarg de tota la carrera professional amb la pràctica diària i la formació continuada. Un altre aspecte és l’especialització, que s’aconsegueix mitjançant la formació de màster i l’experiència laboral, o mitjançant les especialitats que s’anomenen “reconegudes” a les quals s’accedeix fent un examen d’oposició que proporciona plaça remunerada d’infermera resident, conegut popularment com a EIR. El desenvolupament de la feina de les infermeres s’avalua per competències de coneixements teòrics i pràctics, segons els grau d’expertesa i formació.
A banda, hi ha un aspecte competencial més transversal i fonamental, que són les competències anomenades soft (“suaus” en anglès) i que representen el conjunt d’habilitats de relació amb les persones. Són capacitats com la comunicació, l’escolta i l’empatia, tan importants per a la relació amb persones malaltes. També ho són el talent que es té per a la pressa de decisions, l’adequació als canvis, la flexibilitat, el compromís i la disposició de treball en equip en relació a les companyes i companys de feina i l’organització. Per a mi, aquestes últimes són les habilitats que aporten més valor a les cures i a la professió infermera.
Amb la creixent ambulatorització de l’activitat quirúrgica, però també amb les innovacions en tècniques i tractaments, i alhora amb els canvis socials i les noves tecnologies, com ha evolucionat la infermeria en els darrers anys?
Les cures infermeres s’adapten de forma ràpida i constant als canvis que es produeixen en la sanitat. La infermeria està en constant evolució, com a la resta de professions sanitàries. A les infermeres ens agrada la innovació i tot procediment que tingui evidència científica el posem en marxa, si ha de beneficiar a la persona malalta. La globalització i connectivitat ens estan ajudant molt en aquest aspecte, però al meu parer encara manca treball en xarxa entre les infermeres dels diferents centres sanitaris per compartir coneixement i experiències en benefici dels pacients.
En aquest entorn en evolució constant que ara descrivia, quina importància té la formació continuada per a les infermeres?
La formació continuada és imprescindible i és una de les eines més importants per desenvolupar la carrera professional. També ho és la investigació, per demostrar evidència i innovar en les cures. Ampliar coneixements i investigar és el tàndem dels factors més motivadors per a les professionals de la infermeria.
Ja abans de la pandèmia –més encara durant i després–, hem vist que sovint la infermeria no ha estat prou valorada i les professionals han hagut de buscar altres sortides laborals o països on desenvolupar la seva vocació en condicions justes. Quines són les principals dificultats a què s'enfronten en el seu dia a dia? Quina reivindicació li agradaria fer?
Les principals dificultats d’avui són les conseqüències postpandèmia de la COVID-19. Va ser una prova molt dura per a tot el sistema. La incertesa i el sobreesforç dels anys 2020 i 2021 i part del 2022 han produït desgast físic i emocional a les infermeres i en altres professions sanitàries. Algunes companyes han patit seqüeles físiques i psicològiques que en alguns casos han acabat amb l’abandonament forçat de la professió o en un canvi d’ àmbit sanitari. Jo acostumo a fer el paral·lelisme amb una situació de postguerra, on es fan evidents el trauma psicològic i les mancances, que en el nostre col·lectiu es tradueix en la manca de professionals infermeres. Estem vivint una crisi de recursos humans infermers que fa que sigui un moment molt complicat per a la gestió infermera. Què reivindicaria? Ras i curt: “Més que mai, cal cuidar-se de qui cuida”.
Per últim, quin missatge li agradaria transmetre a la societat en el Dia Internacional de les Infermeres?
En aquest dia m’agradaria, en primer lloc, transmetre a les infermeres que sentin orgull de pertànyer al col·lectiu que és el core dels centres sanitaris i que, sobretot, no perdin l’entusiasme per la professió. Respecte a la societat, m’agradaria poder influir en tres aspectes: que deixi de banda els estereotips típics relacionats amb les infermeres, que comprengui i reconegui les competències pròpies de la infermeria i que prengui consciència del valor de la nostra professió.