Com a cap del Servei d'Urgències Domiciliàries (SUD) d'Assistència Sanitària, podria explicar breument en què consisteixen les coffee sessions del SUD i com va sorgir aquesta iniciativa? Quin n’és l'objectiu principal?
L’objectiu principal és doble. Per una banda, millorar en la qualitat assistencial dels nostres metges repassant i revisant, sobre l’evidència científica existent, les patologies que freqüentment ens trobem en les nostres visites a domicili del SUD. I, per altra banda, fer palès que els serveis d’Urgències de l’Hospital de Barcelona i el domiciliari del SUD som complementaris i que hem de treballar (i formar-nos) de forma col·laborativa.
Expliqui’ns per què és important compartir informació i dades d'activitat entre el SUD i les urgències hospitalàries de l'Hospital de Barcelona en aquest context i dins del sistema conjunt que formen els diversos dispositius assistencials del Grup Assistència.
Perquè atenem de forma exclusiva a la mateixa població, que són els assegurats d’Assistència Sanitària. I hem de tenir criteris diagnòstics i terapèutics compartits i coneixement mutu dels circuits i les possibilitats de cada servei per no crear falses expectatives al pacient. I perquè, en definitiva, en organitzacions compartides el fet que les persones d’un o altre departament es coneguin entre si sempre ho facilita tot.
La primera coffee session es va dedicar al maneig de les crisis de vertigen al domicili i va comptar amb el Dr. Manuel Fonseca. Com a eines per millorar la formació i l’actualització de coneixements dels metges del SUD, pot compartir exemples concrets de temes rellevants?
Per ser exactes, la primera va ser sobre el maneig de la crisi hipertensiva al domicili i la del vertigen va ser la segona, totes dues preparades i impartides majoritàriament pel Dr. Fonseca, internista de l’Hospital de Barcelona i gran impulsor d’aquesta formació continuada. Ara prosseguirem amb indicacions antibiòtiques dels processos infecciosos i amb maneig de crisis híper o hipoglicèmiques i actualització en RCP (reanimació cardiopulmonar). Són sessions orientades al maneig de situacions que sovint afrontem des del SUD i que impliquen habilitats diagnòstiques i terapèutiques que de vegades es poden perdre amb el pas dels anys.
Tot i que és aviat per fer-ne valoracions, com ha estat la resposta i la participació de l’audiència arran d’aquesta proposta innovadora? Respecte a les primeres experiències, hi haurà canvis en el futur?
La resposta està sent extraordinàriament positiva. El que va començar com una “píndola formativa” de recordatori de conceptes per a metges del SUD de Barcelona, s’ha transformat en dos temes ja presentats en una sol·licitud de curs formatiu de múltiples temes per als metges del SUD de Barcelona i de les comarques de la província (que es connecten online) i que ha despertat l’interès també d’altres metges d’altres serveis de l’Hospital de Barcelona per participar-hi, tant com a ponents com a assistents.
Els canvis, per tant, aniran en la línia d’ampliar l’abast de les sessions. Hi podrà participar més públic i planificarem un temari amb múltiples temes relacionats amb l’atenció a urgències al domicili, impartit per diversos ponents en sessions presencials i online i amb una freqüència mensual. A més, voldríem acreditar aquest temari com a curs formatiu continuat, tant per als assistents com per als ponents.
I, més enllà de les coffee sessions, quina és la realitat actual del SUD? Quins reptes o dificultats afronten en el seu dia a dia? Després d’anys complexos (amb la gestió de la pandèmia de COVID-19 encara en la memòria), i amb la forta irrupció de la digitalització i la telemedicina, ha canviat el paradigma?
El paradigma del SUD no ha canviat. Tot i la digitalització i la telemedicina, que ens poden ajudar, seguim tenint com a premissa realitzar una visita presencial al domicili del pacient, en què el metge escolta i explora el malalt en el seu ambient domèstic amb la màxima calidesa humana i qualitat mèdica professional. I per això són imprescindibles tant la formació contínua –les coffee sessions en són un exemple– com criteris de selecció dels professionals que s’incorporen al SUD, ja que no només es valoren coneixements i experteses mèdiques sinó també el tarannà humà i personal. Cal aportar aquest input de qualitat extra que de vegades és imperceptible però que la nostra població assegurada necessita.
En aquesta línia, el repte és anar rejovenint una plantilla de professionals del SUD que fa més de 30 anys que hi treballen i que arriben a l’edat de jubilació. Però, sobretot, aquest canvi s’ha de fer seguint aquests criteris de selecció exigents. I, com deia, alhora cal aprofitar les noves eines TIC per completar la qualitat de la visita a domicili, posant-la per davant del temps d’arribada i oferint als pacients altres canals, com poden ser la videoconsulta o les consultes telefòniques, que també oferim si és el que volen.