El Dr. Jordi Morillas, cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Barcelona i coordinador del Grup de Treball de Planificació, Organització i Gestió de la Semicyuc (Societat Espanyola de Medicina Intensiva Crítica i Unitats Coronàries), ha estat entrevistat recentment pel mitjà especialitzat Diario Médico arran de la publicació d’un estudi sobre els factors que condicionen la gestió i el cost dels ingressos a les unitats de cures intensives (UCI). L’entrevista posa el focus en una realitat sovint invisible: l’impacte organitzatiu i econòmic que comporta l’atenció al pacient crític.
Segons el Dr. Morillas, parlar del cost a la UCI no és només una qüestió pressupostària, sinó una eina clau per garantir la sostenibilitat del sistema i una millor organització dels recursos. Factors com la durada de l’estada, la necessitat de suport vital avançat, la realització de procediments d’alta complexitat o l’aparició de complicacions durant l’ingrés tenen un pes determinant tant en el cost com en la càrrega assistencial dels equips.
L’entrevista també recull la importància de poder anticipar, des de fases primerenques de l’ingrés, quins pacients requeriran més recursos. Aquesta anticipació permet planificar millor l’assistència, ajustar equips i materials, i evitar respostes reactives en moments de màxima pressió. Tal com assenyala el Dr. Morillas, es tracta d’assignar millor els recursos disponibles, no de reduir la qualitat de l’atenció, sinó de reforçar-la.
L’article de Diario Médico fa referència a estudis recents que aporten dades objectives sobre els principals determinants del cost a la UCI, especialment en contextos d’alta complexitat com el viscut durant la pandèmia. En aquest marc, el Dr. Morillas subratlla la necessitat d’avançar cap a una gestió basada en valor, sustentada en dades clíniques de qualitat, una millor prevenció de complicacions evitables i una visió a llarg termini.
Amb aquesta col·laboració amb un mitjà de prestigi reconegut, es contribueix a situar al centre del debat sanitari la necessitat d’incorporar criteris de planificació, anàlisi de dades i gestió anticipada en l’atenció al pacient crític. Aquesta visió posa en relleu el paper clau de les UCI no només com a espais d’alta complexitat clínica, sinó també com a àmbits on les decisions organitzatives tenen un impacte directe en els resultats assistencials, la seguretat del pacient i la sostenibilitat del sistema de salut.
L’article complet es pot llegir aquí.