A la sessió de dilluns del passat 2 de desembre va parlar de l’exercici com a eina terapèutica. Quins són els beneficis més destacats d’una bona prescripció d’exercici? Quin paper juga l’exercici físic en la prevenció i tractament de malalties cròniques com la diabetis o la hipertensió?
L’exercici físic es l’eina terapèutica més barata i senzilla per a moltes malalties, tant metabòliques com del sistema cardiocirculatori i musculoesquelètic. La facilitat amb què es pot prescriure i desenvolupar el fa imprescindible en el tractament d’aquestes malalties. En concret, mitjançant una millora circulatòria central i perifèrica, en la hipertensió contribueix a reduir la necessitat de fàrmacs i a prevenir els riscos. En relació amb la diabetis, pot servir clarament per disminuir la dependència d’insulina, a la vegada que manté un bon desenvolupament muscular.
Com es pot adaptar la prescripció d’exercici a pacients amb condicions més complexes o limitacions físiques?
Tothom pot iniciar-se en l’activitat física. El més senzill és caminar i fer-ho amb una intensitat una mica més alta que el simple passeig. També en pacients amb limitacions es poden trobar estris que faciliten aquesta activitat, sigui amb les cames o amb els braços. No es tracta d’arribar a lloc en un temps determinat, sinó de fer l’esforç d’arribar-hi.
En un context en què el sedentarisme és un problema creixent, què creu que es pot fer des de la medicina i les institucions per fomentar hàbits actius?
Sens dubte, implementar l’exercici físic en el dietari d’activitats de les persones o dels centres i institucions. De la mateixa manera que es va iniciar en el seu moment i amb gran èxit la campanya per deixar de fumar, amb la mateixa creença s’ha de fer amb l’activitat física: s’ha de gamificar i premiar que els col·lectius de treballadors augmentin la seva participació en esforços físics de tot tipus, dins i fora de la feina.
Hi ha avenços tecnològics o metodologies que creu que revolucionaran la manera com prescrivim l’exercici?
Amb permís per l’expressió, l’exercici és més antic que la tos. La qüestió rellevant i el punt clau és convertir-lo en part de la nostra vida, no tant per necessitat com per obligació i exemple, sobretot pensant en les noves generacions. Tothom es troba millor si es mou.
Finalment, si hagués de resumir en una frase el valor de l’exercici com a eina terapèutica, quina seria?
L’exercici és l’única eina actual que pot disminuir clarament la despesa sanitària global i millorar la qualitat de vida de la nostra ciutadania.