El sistema limfàtic sovint és el gran oblidat en moltes converses mèdiques. Per què creuen que és tan important posar-lo al centre, com van fer a la seva sessió de dilluns del passat 19 de maig? Van parlar del limfedema, una patologia que afecta moltes persones –sovint associada al càncer de mama– però que continua sent poc coneguda. Quins avenços destacables hi ha en el seu abordatge quirúrgic?
El limfedema és una patologia freqüent en el nostre medi que afecta de manera important a la qualitat de vida de les pacients. Molt metges desconeixen que té tractament quirúrgic i, encara més, que el tractem els cirurgians plàstics especialistes amb microcirurgia. De fet, avui dia, el tractament quirúrgic és mínimament invasiu, es fa de manera ambulatòria i la pacient recupera la seva vida habitual en pocs dies.
Crida especialment l’atenció la connexió entre sistema limfàtic i malaltia d’Alzheimer. Ens en poden fer cinc cèntims? Quina relació hi ha?
Efectivament, aquest és un tema molt nou. Fa uns anys es va descriure el drenatge limfàtic cerebral i hi ha evidència científica en ratolins i en humans del paper que juga aquest sistema en la neteja dels dipòsits de proteïna amiloide i tau, productes relacionats amb el desenvolupament de l’Alzheimer. Aquest sistema drena al ganglis limfàtics del coll i, per tant, les cirurgies de derivació limfàtica que utilitzem per al limfedema realitzades a nivell cervical podrien tenir un paper en el tractament de l’Alzheimer. En l’actualitat estan en marxa diversos estudis clínics i veurem a curt termini si la cirurgia limfàtica pot ser una esperança per a aquests malalts i les seves famílies.
Quin paper juga la cirurgia plàstica i reconstructiva dins d’un enfocament més ampli sobre la salut limfàtica?
El pilar del tractament dels pacients amb limfedema és conservador: es basa en fisioteràpia i peces de roba de compressió. Però, quan no hi ha resposta al tractament conservador, la cirurgia juga un paper molt important. A part del limfedema, tant primari com secundari, el sistema limfàtic té a veure amb patologies com el quilotòrax o la limforrea, i la cirurgia reparadora pot donar resposta a aquestes patologies que fins fa pocs anys no tenien solució. També després de la resecció oncològica, en sarcomes o melanomes, on la microcirurgia marca la diferència entre una reconstrucció amb moltes seqüeles o una recuperació de la funció i una qualitat de vida pràcticament normal.
De la sessió s’extreu la necessitat de fer equips multidisciplinaris. Amb quins altres professionals treballen habitualment per abordar aquests casos?
És imprescindible treballar de forma multidisciplinària, amb rehabilitadors, fisioterapeutes, cirurgians vasculars, radiòlegs i, en casos postumorals, amb oncòlegs. Evidentment, amb una infermeria involucrada en aquestes patologies.
Finalment, si haguessin de resumir la sessió en una frase per a qui no hi va poder assistir, què voldrien que els quedés clar sobre el sistema limfàtic i el seu impacte en la salut?
Només un missatge: és essencial saber que les patologies del sistema limfàtic són tractables actualment mitjançant tècniques microquirúrgiques.