Durant la sessió vau compartir l'experiència de l'Hospital de Barcelona en l'aplicació de la prestació d'ajuda per morir. Quina valoració en feu des que va entrar en vigor la llei? Encara hi ha força desconeixement i alguns aspectes generen dubtes entre pacients, famílies i fins i tot alguns professionals.
Des de l’entrada en vigor de la llei LORE 3/2021, hem observat una evolució molt positiva. Progressivament, tant els professionals com la ciutadania han anat incorporant aquesta prestació com un dret sanitari més, sempre dins d’un marc garantista i respectuós amb l’autonomia de la persona. Tot i així, com que històricament els sanitaris són vistos com a persones que fan cura i salven vides i, per altra banda, es tracta d’una llei encara molt jove, existeixen alguns dubtes i mites al voltant de la nova norma que segurament a poc a poc s’aniran resolent. Algunes persones associen l’eutanàsia exclusivament al final de vida o la confonen amb les cures pal·liatives o la sedació pal·liativa, i hi ha un bon tram entre cadascuna d’aquestes situacions. Quan els pacients, famílies i equips sanitaris disposen d’informació clara, sempre es poden prendre millors decisions per garantir la dignitat dels nostres pacients i la seguretat dels professionals a l’ hora de participar en aquest procés.
Quines són les condicions que ha de complir una persona per poder sol·licitar la prestació d'ajuda per morir i com és el recorregut que segueix des que expressa la voluntat fins a la resolució final de la sol·licitud?
La LORE estableix uns requisits molt concrets. La persona ha de ser major d’edat, amb nacionalitat espanyola o permís de residència, tenir capacitat per decidir, actuar de manera lliure i informada i trobar-se en un d’aquests dos supòsits: patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu insuportable, crònic i impossibilitant.
A partir de la primera sol·licitud, s’inicia un procés molt garantista, amb diverses entrevistes, temps de reflexió, valoracions del metge responsable i consultor i, finalment, la revisió de la Comissió de Garantia i Avaluació en els terminis establerts per la llei.
Quin paper tenen els equips d'atenció primària, els especialistes i els professionals de suport al llarg de tot aquest procés? I, en aquest sentit, quina funció desenvolupa específicament l'Oficina de Prestació d'Ajuda a Morir (PRAM) en l'acompanyament dels professionals i dels pacients?
Hi ha incerteses sobre el procediment o el rol dels professionals que hi participen precisament pel que comentàvem prèviament sobre la joventut de la llei. És per això que la informació i la formació segueixen sent fonamentals.
La prestació d’ajuda per morir es un procés multidisciplinari. L’atenció primària té un paper clau, atesa la proximitat amb el pacient i la seva família, mentre que els equips hospitalaris, especialistes i altres professionals de suport aporten la seva expertesa segons cada situació clínica. No obstant, la gent cada vegada vol estar més informada i qualsevol àmbit de la salut pot ser un escenari on els pacients necessitin del suport dels sanitaris en relació a la prestació.
L’oficina PRAM verifica tot el procés, assessorant els professionals, resolent dubtes, facilitant els tràmits i vetllant perquè cada cas es desenvolupi amb totes les garanties legals i assistencials.
Des de la geriatria i l'atenció a la cronicitat, quines reflexions us suggereixen les demandes relacionades amb l'eutanàsia? Hi ha perfils de pacients especialment freqüents? Com es gestionen les expectatives i les emocions de les famílies quan una persona inicia aquest procés?
Cada sol·licitud és única i respon a una historia de vida diferent. L’envelliment que es viu en aquests temps amb gent amb edats tant avançades fa també que tinguem un perfil de persones amb més patologies i més patiment relacionat. Però, més que persones que poden tenir un mateix perfil, trobem persones que viuen un patiment que consideren incompatible amb la seva idea de dignitat i qualitat de vida. Això quan es tracta d’una demanda real. A la geriatria, tot i que també a la primària, sovint rebem demandes que amaguen por i patiment que vol ser curat o modificat. De vegades, només els cal expressar-ho o sentir que tenen el control per poder trobar-se millor i precisen d’un suport emocional molt proper.
Les famílies també viuen un procés emocional complex, per això es fonamental oferir una informació clara, escoltar les seves inquietuds i crear espais de diàleg perquè puguin expressar les seves emocions. Un bon acompanyament per part dels professionals ajuda a generar confiança i facilita que la voluntat del pacient sigui respectada.
Hi ha algun aprenentatge o experiència viscuda en aquests anys que us hagi marcat especialment i que ajudi a entendre la dimensió humana d'aquest procés?
Darrere de cada sol·licitud hi ha una persona amb una història, valors i prioritats úniques que fan que cadascuna sigui una experiència diferent i que dona l’oportunitat d’aprendre sempre alguna cosa nova. Quan el procés es desenvolupa amb una bona comunicació i coordinació entre els professionals, és una experiència que es pot viure amb serenitat i amb la percepció d’ajuda cap als pacients. En part, poder ajudar una persona a decidir sobre la seva pròpia mort és una cura diferent, però no deixa de ser una cura i, a més, amb molta compassió. Això no significa que sigui fàcil, ja que els que vivim aquestes experiències també ens enfrontem a la nostra pròpia existència, la nostra pròpia vida i la nostra pròpia mort. Cal, per tant, tenir molta cura entre tots nosaltres (els professionals que ens hi dediquem) per poder continuar fent-ho bé.
